Entrevistes— 17 abril 2012
Amb motiu de les fotografies publicades del monarca espanyol caçant elefants a Botswana, Alejandra García de Franz Weber Fundation i Libera! ens explica les fal·làcies cinegètiques, les alternatives i com es comporten els elefants en el seu hàbitat.
Els elefants són animals amb una organització social molt complexa; s’organitzen en famílies, clans i rajades, sota la cura atenta d’una matriarca però amb la participació de tots els seus membres en l’educació i criança de les cries i elefants joves.
Quan una matriarca mor, pren el seu lloc una altra femella que ha rebut tots els coneixement de la femella morta: les rutes migratòries, on buscar aigua, menjar, etc. La mort d’una matriarca significa que el ramat es reorganitza, després de passar pel període de dol en què fins i tot duen a terme ritus funeraris. Ritus que es repeteixen any rere any en passar pel lloc on descansen els ossos del membre mort del ramat.
Els caçadors, en el seu afany de demostrar encara no sabem què en assassinar animals indefensos, busquen matar els exemplars més grans i utilitzen això com argument que la seva caça és “ètica” o que respon a criteris “conservacionistes”. Res més lluny de la veritat: només busquen l’individu més gran, de més edat i majestuós per poder així fer-se amb les peces d’ivori més grans a manera de trofeu.
La veritat és que quan es mata un elefant adult, es condemna que els més joves no tinguin de qui aprendre a trobar les rutes per les que es desplacen a la recerca de menjar i aigua; aquest fet s’ha viscut en molts poblats i ciutats africanes, on petits grups de joves elefants assalten en una mena d’acte vandàlic des de cases i botigues fins sembres i collites. Es comporten tal com es comportarien (de fet així succeeix) un grup d’adolescents que viu sense la guia dels seus majors. I llavors, és quan els caçadors utilitzen aquests actes com a excusa per matar a aquests joves elefants també.
La caça no és un esport: la caça és un vici al qual s’ha de combatre. Cap animal hauria de morir víctima de la violència de qui s’entreté portant armes (i usant-les) com a forma de passar les seves “vacances”. En el cas dels elefants, a més, que mata aquests animals demostra una greu manca de compromís amb la sensibilitat general que desitja observar vivint en pau i d’acord a la seva naturalesa, condemnant a més a la resta dels membres de la seva rajada a un futur incert …
Ahir va saltar als mitjans la notícia que el rei d’Espanya es va trencar el maluc mentre participava en una cacera d’elefants a Botswana, les xarxes socials i els mitjans van cremar amb la notícia, en uns ressaltant l’ús de diners públics per a aquestes sagnants vacances , en altres subratllant l’estat de “Vulnerabilitat” amb què la IUCN ha catalogat en la seva Llista Vermella a l’espècie Loxodonta africana, a la qual pertany o pertanyen el / els elefants assassinats pel monarca. Per això, des de LIBERA! creiem necessari ressaltar que la caça és condemnable en totes les seves formes, independentment de si les seves víctimes estan en perill d’extinció o no, i independentment de si qui ha participat en ella ho ha fet utilitzant diners públics, privat, o si no ha desemborsat ni un cèntim.
No hay comentarios:
Publicar un comentario